Constituïda la Xarxa Autogestionada Anti-Privatització de la Sanitat (XAAS)
L'actual sistema depredador, lluny de conformar-se amb l'acumulació de riquesa en mans d'una petita oligarquia generant precarietat en la majoria, ha aprofundit en l'espoli, i ha posat els seus ulls en els serveis públics com a negoci. Si no ho impedim, sanitat, educació i els altres serveis socials es convertiran en una presa més dels "sacrosants" mercats.
No hi ha cap dubte de que totes les "reformes" que des de fa anys han vingut introduint-se en la gestió i prestació de la sanitat pública, han anat dirigides a la derivació de recursos a empreses privades, buscant, d'aquesta manera, augmentar el seu volum de negoci.
D'aquesta manera, governs (tant centrals com autonòmics) de diferent signe polític, han anat desmantellant i deteriorant la sanitat pública: infra presupuestándola i tot en temps de bonança, introduint "noves formes de gestió" i augmentant fins al disbarat els concerts privats externs. Tot això, convenientment amanit amb les necessàries modificacions legislatives, tant a nivell estatal com autonòmic, que han vingut atorgant al procés el necessari marc legal.
La qüestió ve de lluny. El 1991, amb majoria absoluta del PSOE, al Congrés dels Diputats crea la Comissió Abril Martorell per a la "reforma del sistema sanitari". Els seus "recomanacions" pateixen un fort rebuig popular i, en aparença, són aparcades. No obstant això, en la pràctica, han anat sent aplicades (en tots els territoris) tant pel extint INSALUD com pels serveis de salut autonòmics, introduint mesures pressupostàries i organitzatives preparatòries de la privatització:
· Introducció de la comptabilitat analítica, per situar en lloc preeminent el dispositiu econòmic que suposa l'avaluació de costos per procés.
· Alentiment de la inversió en serveis sanitaris públics alhora que s'incrementava a la pràctica totalitat de la població el dret a l'assistència sanitària, amb la corresponent massificació i deteriorament de la qualitat.
· Progressiva i sistemàtica reducció de plantilles i llits públics, alhora que s'incrementava any rere any la concertació de les intervencions quirúrgiques i les proves diagnòstiques amb la sanitat privada.
· Privatització dels anomenats serveis no sanitaris: neteja, cuines, manteniment, bugaderia, seguretat, arxiu d'històries, ..., i posteriorment dels sanitaris encarregats de les proves diagnòstiques: laboratori, radiologia, etc.
· Precarització de les condicions laborals mitjançant l'aprovació de l'Estatut Marc i en constant augment de la temporalitat en el sector.
El 1997 la majoria del Congrés (amb l'excepció d'IU i BNG) aprova la que serà la "pedra angular de la privatització", la Llei 15/97 de Noves Formes de Gestió, norma que plasma una de les principals recomanacions de la Comissió Abril Martorell (separar el finançament-pública-de la provisió de serveis-pública i privada-per millorar l'eficiència. Això permetria introduir competència entre els proveïdors) establint que tot hospital, centre sociosanitari o centre de salut pot ser gestionat per qualsevol tipus d'entitats existents en dret, és a dir, permet l'entrada massiva de l'empresa privada directament en la gestió i provisió de serveis, finançats amb diners públics, per explotar com un negoci més.
Més recentment hem assistit a proves irrefutables de la col · laboració PP-PSOE al procés de privatització sanitari:
· A Madrid, ajuntaments governats pel PSOE han cedit gratuïtament terrenys al PP per a la construcció d'hospitals PFI (Parla, Aranjuez, Villalba).
· A Catalunya el mateix PSC-PSOE, governant amb altres grups d '"esquerres" ha utilitzat el mateix model d'hospital (Baix Llobregat) i fins i tot va aprovar la Llei de reforma de l'Institut Català de la Salut (ICS), que va convertir a aquest organisme (fins a aquest moment entitat gestora de la Seguretat Social) en una empresa pública subjecta al dret privat (amb els vots d'IU, CiU i ERC).
· A les Balears també el PSOE, governant amb IU i PSM, ha obert hospitals del mateix model que es critica a Madrid, València o Galícia (Son Espases, Can Misses).
· El juliol de 2011, aprofitant la tramitació parlamentària de la Llei de reforma de la Seguretat Social, ia instàncies de CiU, el PSOE aprova una esmena que permet l'espoli del patrimoni immobiliari (sanitari i sociosanitari) de la Seguretat Social i la lliurament de la seva propietat a les CCAA, que podran dedicar-lo a fins no sanitaris, vendre, realitzar especulacions immobiliàries, ..., és a dir, es legalitza la privatització de les infraestructures.
Finalment, i de nou seguint una de les més clares recomanacions de la Comissió Abril Martorell, diferents CCAA especulen amb la introducció de copagaments, tant en la seva versió més tradicional (pagament d'una quantitat prèviament a l'obtenció d'un servei), com a versions que busquen l'encobriment de mida disbarat (tiquets moderadors per evitar els abusos, taxes per cada recepta dispensada, per l'obtenció o renovació de les targetes sanitàries, augmentar el percentatge farmacèutic en funció de la renda, cobrament dels serveis hostalers als hospitals -menjars, lavabo, butaca d'acompanyant, .. -).
Finalment, com va anunciar fa uns dies el nou president del govern, "s'elaborarà una cartera bàsica de serveis per a tots els ciutadans a través d'una Llei de Serveis Bàsics. La llei exigeix que totes les administracions en els seus pressupostos distingeixin les despeses corresponents a serveis públics bàsics d'aquells que no ho són ". En vista de tot això no sembla desgavellat deduir que determinats serveis i prestacions seran exclosos de la gratuïtat del SNS, sent necessària una pòlissa complementària d'assegurança per a la seva cobertura.
I tot això, en paraules de Rajoy i com no podia ser d'una altra forma al "règim democràtic i participatiu": "Des de l'àmbit estatal, i en el marc de les nostres competències, plantejarem un Pacte per la Sanitat amb tots els partits polítics , Administracions Públiques i professionals implicats ".
I sobre aquest Pacte, sobre el que immediatament s'han pronunciat amb cert entusiasme sindicats i associacions subvencionats, és precisament del que volem parlar.
Pactar, fa molt que es ve pactant (per acció o omissió), i les conseqüències a la vista estan.
Al setembre de 2011 es va fer públic un document anomenat "Parlant clar: qui és qui en el procés de deteriorament i privatització sanitaris" en què es feien públiques les postures de diferents organitzacions i el resum és el següent:
- PP, PSOE, CiU, CC, PNB: partits que van aprovar amb els seus vots al Parlament Estatal, la Llei que permet privatitzar la sanitat (15/97 o de "Noves Formes de Gestió en Sanitat").
- FADSP (Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública): critica les privatitzacions en les comunitats que governa el PP i no diu res en les privatitzacions que ha realitzat el PSOE a les comunitats que ha governat i governa.
- CCOO: la seva Federació de Sanitat va valorar molt positivament el consens assolit al Parlament sobre les noves formes de gestió.
- UGT: no se li coneix una postura clara.
- Sindicats corporatius de medicina i infermeria: a tot l'estat al costat de l'Administració.
- Col · legis professionals: no han donat senyals de vida.
- Societats científiques: subvencionades per la indústria farmacèutica i les administracions, han guardat un escrupolós silenci, romanent alienes al deteriorament del sistema.
Veient això, pensem que no podem ser tan ingenus com per caure de nou en el mateix parany.
Per això, la Xarxa Autogestionada Anti-Privatització de la Sanitat (RAAS), creada com un espai de coordinació, entre els diferents territoris, el dia 25 de febrer de 2012 i constituïda per organitzacions de diferents CCAA per unificar les lluites que, contra la Privatització de la Sanitat Pública, el col · repagament i les retallades, es duen a terme en els diferents territoris, arriba a un acord de mínims entre els seus components. La nostra proposta, oberta a noves aportacions, i per descomptat a nous membres, és la següent:
- Derogació de la Llei 15/97 de noves formes de gestió.
- Finançament suficient i finalista.
- No al copagament (repagament), ni a la implantació de taxes o tiquets moderadors.
- No a cap nova Llei de Serveis Bàsics que distingeixi entre prestacions bàsiques (les que prestaria el SNS) i complementàries (que necessitarien d'una pòlissa privada d'assegurança).
- No a l'espoli del patrimoni de la Seguretat Social, els únics titulars són els treballadors.
- Rescat dels centres i serveis ja privatitzats / externalitzats (i de les seves plantilles).
- No a la desgravació fiscal de les assegurances sanitàries privades.
- Integració de totes les mutualitats de funcionaris en la sanitat pública (Muface, MUGEJU, ISFAS) i que les Administracions Públiques tinguin prohibit subscriure pòlisses col · lectives d'assegurances privades per als seus treballadors.
- Que la informació sanitària sigui pública i es democratitzi la presa de decisions (participació real d'usuaris i treballadors en la gestió sanitària).
- Per un sistema d'incompatibilitats en el Sistema Nacional de Salut.
- Responsabilitats penals davant tota decisió privatitzadora que suposi, per acció o omissió, el deteriorament de la sanitat pública o que provoqui l'augment de la morbiditat / mortalitat en la població.
- C onsideramos que les ingents subvencions amb què les administracions públiques i empreses privades financen a partits, sindicats, associacions científiques i professionals, etc., Són el factor fonamental que explica el silenci i la paràlisi que des de fa dècades mantenen totes aquestes organitzacions, davant els processos de deteriorament i privatització de la sanitat. En el cas de les administracions públiques, aquestes subvencions es realitzen a càrrec dels diners dels nostres impostos, per tant, exigim l'anul · lació d'aquest tipus de subvencions per tal de preservar la independència de les organitzacions enfront del poder.
- E l diners d'aquestes subvencions ha de ser destinat a investigació, promoció de la salut, prevenció de la malaltia i, atenció primària, que haurien de ser prioritàries per al Sistema Nacional de Salut.
Des de la RAAS fem una crida a la mobilització estatal que tindrà lloc el proper 15 d'abril, amb el lema:
"Tots i totes al carrer: TEU salut és SEU negoci"
Manifest de constitució de la RAAS, formada per: Plataforma Anti-Privatització de la Sanitat d'Aragó (PAS), CAS Madrid, Plataforma Matusalem, CAS País Valencià i grups constituents de les Plataformes d'Andalusia, Balears, Castella la Manxa i Galícia.
Font-> CAS Madrid
